La relació de les gralles i els timbals amb els castells ha estat inseparable des dels seus orígens. El pas del temps, però, va fer que l’antic Ball de valencians evolucionés de la mateixa manera que ho feien les gralles i els timbals. El ball, eliminant el ritual de la dansa per enlairar grans torretes o castells, i els instruments musicals, perfeccionant-se cada vegada més per assolir un repertori més ampli i una millor execució.
Amb el pas del temps, trobem una gran diversitat de formacions de grups de grallers i gralleres pel que fa al nombre d'intèrprets, que sempre ha anat variant en funció de les necessitats de cada colla o, de vegades, de la manca d’intèrprets.
La gralla seca és la més típica i genuïna per aquest ritual, però a finals del segle XIX s’introdueixen també les gralles dolces o llargues, de dos fins a quatre o cinc claus. I en un moment donat, fa poc temps, també apareixen les gralles anomenades baixes.
Els timbals també han fet la seva evolució i han passat del primitiu timbal de fusta cordat al timbal de llautó, avui dia anomenat “timbal de gralles”, que apareix justament quan les gralles s’allarguen.
El Toc del castell també ha evolucionat i cada colla l’interpreta amb alguna característica pròpia rítmica o melòdica que li dóna una personalitat diferent. En les partitures més antigues sempre està escrit a dues veus i per gralles seques, confirmant la transmissió oral que ens havia arribat dels vells grallers. El ritme que marca el timbal també ens ha arribat per tradició oral, encara que avui ja el podem trobar escrit tal com el tocaven alguns vells timbalers.
L’expansió del fenomen casteller, i també del món de la gralla i el timbal, han canviat, des de fa uns trenta anys, el model que s’havia seguit fins aleshores. Ara, les colles creen escola, mantenen músics propis o contracten grallers que els acompanyen a plaça. Sovint, el manteniment dels grups propis demana molt d’esforç a les pròpies colles i és una tasca que, malgrat tot el que s’hi dedica, queda en un segon terme.
La voluntat, doncs, d’aquest concurs, és valorar la feina que es fa des del món casteller per tal d’aconseguir que el so de les gralles soni cada vegada amb més dignitat i fidelitat als orígens, i omplin les places del nostre país cada vegada que s’enlaira un castell. També fer palès que darrera cada aleta hi ha hores i hores d’assajos, potser tantes com les que calen per aconseguir que l’enxaneta aixequi la mà.
Per tal d’esperonar la música de les gralles i els timbals, proposem valorar la interpretació que fan les colles de grallers a l’hora d’alçar els castells i també en el moment d’entrar a plaça.
Els criteris de valoració se centraran en dos àmbits: l’estrictament musical i la compenetració entre la música i l’execució del castell. El jurat estarà format per experts en l'àmbit de la música de les gralles i timbals i del món dels castells, i per un/a representant de cada colla guanyadora en cadascuna de les tres jornades de l'última edició del Concurs de Castells.
• Participació
Formaran part del concurs tots els grups de grallers en què els seus components portin la camisa de la seva colla.
• Premis
Cada dia, de les tres jornades de castells, es classificaran tres grups de grallers finalistes que s’anunciaran al final de cada jornada. Entre aquests nou grups de grallers seleccionats durant les tres jornades, el jurat triarà els tres primers premis del concurs que es lliuraran el mateix diumenge 6 d’octubre.
Primer premi: 1.200€, inxa d’honor i diploma
Segon premi: 800€ i diploma
Tercer premi: 500€ i diploma
El jurat pot declarar desert qualsevol premi si s’escau al igual que compartir el mateix premi a dues colles.
Valoracions del concurs
ÀMBIT MUSICAL:
- Afinació de les gralles entre elles.
- Tècnica i estil d’execució de les gralles.
- Tècnica i estil d’execució dels timbal.
- Equilibri de volum entre les diferents veus de les gralles.
- Equilibri de volum entre les gralles i els timbals.
- Interpretació i qualitat estètica.
EXECUCIÓ DEL CASTELL:
- Precisió en l’avís o entrada d’acord amb el castell que s’enlaira.
- Es valorarà especialment que s’iniciï el Toc al mateix moment que es considera que una construcció comença tal com determina el Protocol de Plaça del Concurs de Castells.
- Precisió en l’execució de l’aleta.
- Es valorarà especialment que s’iniciï el Toc de l’Aleta amb el “trino” quan l’enxaneta estant a l’esquena del dos del pom de dalt fa l’acció de pujar i es manté el “trino” fins que l’enxaneta aixeca el braç i es passa a tocar la nota aguda.
- En el cas dels pilars a l’antiga s’executarà la nota aguda del toc de l’aleta quan l’enxaneta es posa el braços a la cintura.
- Execució del toc de la sortida en el moment adequat en funció de cada castell.
- Es valorarà especialment que s’iniciï el Toc de sortida quan aquest es consideri descarregat segons el Protocol de la Plaça del Concurs de Castells. En les estructures de molta envergadura (folre, manilles…) es podrà iniciar el Toc de sortida més tard per tal d’acompanyar més musicalment l’estructura del Castell.
- Es valorarà que la interpretació sigui en consonància amb la construcció del castell i no sigui mecànica.
DESTAQUEM
- És valorarà per igual les colles que només utilitzin gralles seques, de les que utilitzen dolces o també baixes.
- Serà causa de penalització les colles que utilitzin instruments de percussió no propis a la formació tradicional esmentada.
- Caldrà entrar a la plaça amb el toc històric de l'entrada a la plaça.
- Acabada l’execució dels castells, torres i pilars també es posarà en valor a les colles que respectin i no interpretin músiques que no són pròpies de la històrica tradició castellera.
Esperem que aquest concurs serveixi per donar un nou impuls de motivació a la feina que es fa des de les colles castellers amb el món de la gralla i el timbal i que cada vegada es dignifiquin més aquests instruments amb les seves músiques de la mateixa manera que passa amb els castells.
