Els castells són torres humanes de fins a deu pisos aixecats per colles (grups organitzats) a Catalunya des de fa més de 200 anys. Es tracta d’una potent manifestació de la cultura popular d’arrel tradicional que conjuga l’espectacularitat, la bellesa plàstica i, al mateix temps, uns valors socials i cívics remarcables.
Els castells neixen a cavall entre finals del segle XVIII i inicis del XIX a la zona del Camp de Tarragona i el Penedès, però en els darrers 50 anys s’han estès arreu de Catalunya i fins i tot més enllà. De fet, en ple segle XXI els castells viuen el millor moment de la seva història, amb prop de 100 colles castelleres que realitzen les construccions més difícils. Aquest moment dolç es completa amb una important projecció mediàtica i un reconegut prestigi, concretat en la inclusió dels castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco el 2010.
Aquest èxit està motivat en el fet que els castells, malgrat ser una activitat d’arrel tradicional que manté bona part dels seus atractius originals, també han sabut adaptar-se als nous temps en qüestions com ara la incorporació de la dona –inicialment era una activitat exclusivament masculina-; la disminució del risc –per exemple, amb la incorporació d’un casc especial que protegeix la canalla-; o l’obertura a la societat en general. Els castells són tradicionals, sí, però alhora radicalment moderns.
De fet, els castells ofereixen a la societat contemporània valors que sovint no són tan fàcils de trobar: la solidaritat, el treball en equip, l’amateurisme, el funcionament intern democràtic... Els castells són una activitat oberta a tothom, en què hi participen plegats homes i dones, grans i petits, de qualsevol origen i de qualsevol estatus econòmic, cultural o social. Per tant, és també una activitat amb una gran capacitat d’integració i cohesió social.
És important remarcar el caràcter amateur de l’activitat. Els components i les components de les colles castelleres no són atletes ni artistes de circ, tot i que cal una bona forma física per ocupar determinades posicions i moltes hores d’assaig col·lectiu per aixecar les construccions humanes. Són homes i dones corrents que s’apleguen per gaudir d’una activitat que els apassiona.
