Aquest és el Protocol de Plaça del XXIX Concurs de Castells.
I. Objecte: El Protocol de Plaça determina les regles relatives a l’aixecament dels castells que ha d’aplicar el Jurat del Concurs de Castells a l’hora de valorar les construccions, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 24 del Reglament del Concurs de Castells.
II. Començament del castell: Es considera que una construcció comença a aixecar-se i, en conseqüència, que no pot ser desmuntada sense comptar com a intent en els casos següents:
a) Quan en l’acció de pujar l’últim casteller del pis de terços deixa de tenir contacte amb la base del castell, en el cas del dos de sis, el pilar de cinc, el nou de sis, el quatre de set i el tres de set; o l’últim casteller del pis de terços de l’estructura exterior en el cas del tres de set amb agulla o el quatre de set amb agulla; o l’últim casteller del pis de terços de l’estructura del tres en el cas del cinc de set o el cinc de set amb agulla; o l’últim casteller del pis de terços de l’estructura del quatre en el set de set o el set de set amb l’agulla; o l’últim casteller del pis de terços de l’estructura del tres central en el cas del nou de set.
b) Quan en l’acció de pujar l’últim casteller del pis de quarts deixa de tenir contacte amb la base del castell, en el cas del dos de set, el quatre de vuit, el pilar de sis o el tres de vuit; o l’últim casteller del pis de quarts de l’estructura exterior en el cas del quatre de vuit amb agulla o el tres de vuit amb agulla; o l’últim casteller del pis de quarts de l’estructura del tres en el cas del cinc de vuit o el cinc de vuit amb agulla; o l’últim casteller del pis de quarts de l’estructura del quatre en el set de vuit o el set de vuit amb l’agulla; o l’últim casteller del pis de quarts de l’estructura del tres central en el cas del nou de vuit.
c) Quan en l’acció de pujar l’últim casteller del pis de quints deixa de tenir contacte amb la base del castell, en el cas del pilar de set amb folre, el dos de vuit amb folre, el dos de vuit sense folre, el tres de nou amb folre, el tres de nou sense folre, el quatre de nou amb folre o el quatre de nou sense folre; o l’últim casteller del pis de quints de l’estructura exterior en el cas del quatre de nou amb folre i agulla o el tres de nou amb folre i agulla; o l’últim casteller del pis de quints de l’estructura del tres en el cas del cinc de nou amb folre; o l’últim casteller del pis de quints de l’estructura del quatre en el set de nou amb folre; o l’últim casteller del pis de quints de l’estructura del tres central en el cas del nou de nou amb folre.
d) Quan en l’acció de pujar l’últim casteller del pis de sisens deixa de tenir contacte amb la base del castell, en el cas del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit amb folre i manilles, el dos de nou sense manilles, el tres de deu amb folre i manilles, el quatre de deu amb folre i manilles i el quatre de deu sense manilles.
e) Quan en l’acció de pujar l’últim casteller del pis de setens deixa de tenir contacte amb la base del castell, en el cas del pilar de nou amb folre, manilles i puntals i el dos de deu amb folre, manilles i puntals.
f) Quan manquen dos pisos sencers per acabar d’aixecar la construcció, en el cas del tres de set aixecat per sota i el tres de vuit aixecat per sota.
El moment de començar el castell és també el moment en què les gralles han de començar a tocar. Abans del moment en què el castell comença, si un sol segon es col·loca al seu lloc, i tot seguit, baixa, es considerarà com a peu desmuntat. Una colla pot tenir un peu desmuntat del castell una sola vegada en la mateixa ronda.
II bis. Disposició especial en relació amb la pujada del castell en el cas de les estructures amb el pilar al mig: En les estructures amb el pilar al mig, tots els castellers que conformen l’estructura del pilar, llevat de l’enxaneta, han d’arribar a la seva posició pujant pel mateix pilar i mai per l’estructura. En cas que algun casteller no arribi a la seva posició d’acord amb el que disposa aquest punt, la construcció es considera com a intent.
III. Carregament del castell: Es considera que una construcció està carregada en els casos següents:
a) En el cas dels pilars: Quan l’enxaneta posa els dos peus sobre les espatlles del casteller immediatament inferior i es deixa anar de mans.
b) En el cas de les estructures senzilles de dos, tres i quatre: Quan l’enxaneta posa el peu sobre l’espatlla del dos contrari a aquell pel qual ha pujat, o sobre el peu de l’aixecador que reposa damunt l’espatlla del dos contrari a aquell pel que ha pujat.
c) En el cas de les estructures senzilles de cinc: Quan l’enxaneta carrega l’estructura del dos, d’acord amb el que preveu l’apartat b), després d’haver carregat, d’acord amb el mateix apartat, l’estructura del tres.
d) En el cas de les estructures senzilles de set: Quan els dos enxanetes han coronat les dues estructures d’acord amb l’apartat b) o, en el cas de la utilització d’un sol enxaneta quan l’enxaneta carrega l’estructura del tres, d’acord amb el que preveu l’apartat b), després d’haver carregat, d’acord amb el mateix apartat, l’estructura del quatre. En ambdós casos els dosos s’han de mantenir a la seva posició des de la primera aleta fins a la última. Si durant aquest interval un dels dosos treu un peu amb la clara intenció de baixar, el castell rebrà una penalització; en cas de fer-ho dos o més, el castell no es considerarà carregat.
e) En el cas de les estructures de nou: Quan els tres enxanetes han coronat les tres estructures de tres d’acord amb l’apartat b) o, en el cas de la utilització d’un sol enxaneta, quan aquest corona successivament les tres estructures de tres d’acord amb el que disposa l’apartat b). En ambdós casos els dosos han d’estar col·locats i s’han de mantenir a la seva posició des de la primera aleta fins a la última. Si durant aquest interval un dels dosos treu un peu amb la clara intenció de baixar, el castell rebrà una penalització; en cas de fer-ho dos o més, el castell no es considerarà carregat.
f) En el cas de les estructures amb el pilar al mig: Quan després de carregar el castell d’acord amb els apartats b) i c) i d), el pilar roman carregat d’acord amb l’apartat a) i els castellers del pis immediatament superior a la pinya o al folre, si escau, s’han deixat anar de mans, sempre que, així mateix, deixin el pilar exempt.
g) En el cas de les estructures aixecades per sota: Un cop aixecat completament l’últim pis i l’enxaneta es troba en la posició descrita en l’apartat b).
Una construcció aixecada que no arriba a carregar-se i finalment cau; es considera un intent. En cas que pugui desfer-se sense caiguda; intent desmuntat.
IV. Posició de l’acotxador: En el cas de les construccions diferents dels pilars, l’acotxador ha de col·locar els peus de manera que cadascun d’ells reposi sobre les espatlles d’un dos diferent. En cas que la posició de l’acotxador sigui incorrecta això no afecta la validesa del castell, encara que implica una penalització. En qualsevol cas, el castell es considera intent quan l’acotxador no ha col·locat almenys un dels peus en la posició correcta.
V. L’aleta: Perquè una construcció es consideri correctament carregada l’enxaneta o enxanetes han de fer l’aleta. L’aleta consisteix en aixecar el braç de manera ostensible en el moment de carregar el castell. La no realització de l’aleta no afecta a la validesa del castell, encara que implica una penalització. En el cas dels pilars s’acceptarà l’aleta a l’antiga, entenent com aleta a l’antiga la col·locació dels braços de l’enxaneta a la cintura.
VI. Baixada de l’enxaneta i l’acotxador: L'enxaneta i l’acotxador han d’efectuar la baixada del castell d’acord amb les previsions següents:
a) En tots els castells, llevat de les estructures de cinc, de set i de nou l’enxaneta o enxanetes han de pujar per un dels membres que conformen el pis de dosos i baixar per l’altre.
b) En el cas de les estructures de cinc, l’enxaneta ha de pujar per la banda del tres i baixar per l’agulla del dos contrària a la que ha iniciat l’encavalcament.
c) En el cas de les estructures de set, l’enxaneta (si és un de sol) ha de pujar per la banda del quatre i baixar per l’agulla del dos contrària a la que ha iniciat l’encavalcament.
d) En el cas de les estructures de nou, l’enxaneta o enxanetes cal que baixin per l’agulla contrària a la última aleta.
La baixada incorrecta de l’enxaneta o l’acotxador no afecta a la validesa del castell, encara que implica una penalització.
VII. Descarregament del castell: Una construcció es considera descarregada quan tots els membres del pis que, amb la seva pujada, indiquen el començament del castell, baixen fins a arribar a la pinya, el folre, les manilles o els puntals, en cada cas.
El despenjament d’un o més membres del tronc del castell suposa que la construcció quedi en intent si es produeix abans del carregament, o carregada si es produeix després del carregament. S’entén per despenjament la caiguda lliure d’un casteller des d’un pis superior al que determina l’arrencada del castell, tal i com s’estableix a l’article II, fins a la base de suport del castell, sigui la pinya, el folre, les manilles i els puntals, en cada cas.
VIII. L’intent. Un castell és considerarà intent si es trenca abans del seu carregament (segons allò estipulat en el punt III i VII d’aquest Protocol de Plaça), és a dir, si algun dels components del tronc no té com a mínim un dels seus peus damunt de les espatlles del casteller que té a sota. En el cas dels castells amb folre, manilles o puntals s’entendrà que els terços, quarts o quints, respectivament, també poden puntualment mantenir algun peu damunt de les espatlles de qualsevol integrant de la base inferior.
IX. Intents permesos: Una colla no pot intentar una construcció en els casos següents:
a) Quan ja l’ha intentat dues vegades.
b) Quan ja l’ha descarregat.
c) Quan es tracta d’una construcció de base idèntica, d’alçada superior o inferior a una que en aquell moment comptabilitzi per la classificació.
Es consideren construccions de base diferent les aixecades per sota i aquelles amb pilar al mig en relació amb les ordinàries amb la mateixa base.
No obstant, els castells de 9 i 10 pisos denominats amb folre o amb folre i manilles, seran compatibles amb els de base idèntica que es denominen sense folre o sense manilles.
Els castells amb la mateixa base que es denominen sense folre o sense manilles seran incompatibles entre ells.
Relació d’incompatibilitats:
1/5, 1/6, 1/7f, 1/8fm, 1/9fmp
2/6, 2/7, 2/8f, 2/9fm, 2/10fmp
2/8sf, 2/9sm
3/7, 3/8, 3/9f, 3/10fm
3/7a, 3/8a, 3/9fa
3/7s, 3/8s
3/9sf, 3/10sm
4/7, 4/8, 4/9f, 4/10fm
4/7a, 4/8a, 4/9fa
4/9sf, 4/10sm
5/7, 5/8, 5/9f
5/7a, 5/8a
7/7, 7/8, 7/9f
9/6, 9/7, 9/8 , 9/9f
Relació de compatibilitats:
2/7, 2/8sf
2/7, 2/9sm
2/8f, 2/8sf
2/8f, 2/9sm
2/9fm, 2/9sm
2/8sf, 2/9fm
3/9f, 3/9sf
3/9sf, 3/10fm
4/9f, 4/9sf
4/9sf, 4/10fm
X. Penalitzacions:
1. El Jurat penalitza una colla en els casos següents:
a) Quan s’ha excedit el temps establert i s’ha produït un endarreriment injustificat segons allò que disposa l’article 11 de les Normes Bàsiques.
b) La utilització de dues rondes per a un mateix castell. En aquest cas la penalització serà doble.
c) Quan l’acotxador no es col·loca correctament, d’acord amb les previsions del punt IV. En el cas d’estructures amb diversos acotxadors, la no col·locació correcta de cadascun rebrà penalització.
d) Quan no es fa l’aleta, d’acord amb les previsions del punt V. En el cas d’estructures amb diversos enxanetes cada aleta no realitzada rebrà penalització. La realització de l’aleta a l’antiga, entenent com aleta a l’antiga la col·locació dels braços de l’enxaneta a la cintura, no rebrà penalització
e) Quan l’enxaneta i/o acotxador no baixen de la manera prevista al punt VI. En aquest cas, la penalització és doble. En el cas d’estructures amb diversos acotxadors i enxaneta cada baixada incorrecta rebrà penalització.
f) En el cas de les estructures de set i de nou, quan un dels dosos treu un peu amb la clara intenció de baixar en l’interval entre la primera i la darrera aleta (en cas que es donés aquesta mateixa circumstància per part de dos o més, el castell no es consideraria carregat).
g) Quan es produeix un enfonsament. S’entén per enfonsament el desplom –abans de la sortida dels segons– de més de la meitat d’alguna de les bases de suport al tronc, instal·lades damunt la pinya; ja sigui el folre o les manilles o els puntals, en què els castellers afectats no realitzen el descens de manera ortodoxa.
h) Quan durant l’execució d’una construcció es produeix la caiguda del casc protector d’un dels components del pom de dalt. Cada cas individual suposaria una penalització.
2. Les penalitzacions són acumulatives i només referides als castells puntuats per a la classificació final.
